Culture of Peace to drive social change

Category Archives: My own view

Political and social crisis in Catalonia

Africa is one of the places in the world where there consequences of imperialism, colonialism and globalization are most harshly expressed because of lack of water, lack of education, lack of technological advancements, lack of internet and all information that is now available to everybody. There are many people in the world doing things from a different point of view and we must show to everyone and debate it by confronting ideas and solve problems together.

From the current situation in Spain we could learn different ways of acting observing the African movements. The central Government is not already the only political actor, the civil society and the local authorities have already things to say on a global scale and they want to be heard. After years of economic, political and social crisis in Catalonia, the reaction of citizens has been expressed mainly in streets protests and the idea of mobilized the society has caused a change.

Consequently and in my view, the Government of Catalonia has given voice to citizen as a facilitator of an open space, plural and diverse without benefit of the functions of Parliament and with the consent of social and political groups. The human society should have the right to be able to talk about their present, look at the past and build their own future through a culture of active participation, and the civil society is a political agent fundamental to create this possibility.

Africa has the ability to change itself but the most important is changes ourselves opening the possibility to our solidarity through dialogue with Governments. If you change your way of acting you are already changing something. It is already changing and we are in the building process. The important is multiplying these by the maximum and always affirms hope every day in adverse conditions, in difficult situations and to solve the problems on the way.

Source of inspiration:

(Film). The process of the possible. World Social Forum.

Post written by Carmen Rafecas

Conèixer i comprendre

En ocasions és millor el silenci que parlar molt i en d’altres una comunicació efectiva pot ser més eficaç que el diàleg. Entendre que hi ha moltes maneres de pensar i creure que es pot viure en pau alleugereix qualsevol situació crítica. Una pau necessària per poder fer justícia, per poder fer política, per poder viure en llibertat i gaudir de la vida en societat.

Penso que un món mes just, més lliure i més pacífic és possible. El més difícil és adonar-se’n. No és suficient decantar-se per un plantejament dualista, cal mirar més enllà per veure-ho amb claredat. I viure en pau amb un mateix, amb els altres i amb l’entorn; deixant de banda el mite del poder. Conèixer i comprendre abans d’intervenir. Conciliar l’avui per reconciliar el demà.

Post escrit per Carme Rafecas

Una moneda de gran valor ètic i moral

Davant la decisiva setmana que es presenta, opino que cada expert s’ha de dedicar a la seva professió sense adoptar criteris d’altres professions que no sigui la pròpia ni postures personals que confonguin l’objectiu fixat. Els polítics han de continuar fent política, els jutges han de continuar exercint la justícia i els ciutadans hem de facilitar el civisme per tal d’abordar entre totes les parts implicades la complexa situació en la que ens trobem. I al marge dels resultats i com si d’un relleu es tractés, cal tenir present que serà necessari continuar participant en la cursa per tal d’assolir els resultats desitjats, probablement possibles en properes generacions.

La cursa esmentada és una cursa de fons, sense fi ni finalistes. Doncs penso que una victòria no es suficientment objectiva per fer possible la pau enmig de la contraposició. El mateix rendiment que se li exigeix a un corredor de fons és el que és necessari mantenir. És un procés de canvi lent que requereix temps, entrenament i constància. Un canvi institucional de comportament que es demana a les Institucions Públiques. Un canvi social que s’ha de reflectir en el comportament dels ciutadans. Igual que una imatge es reflecteix en un mirall, els efectes òptics han de ser similars en fons i forma, amb els mateixos valors ètics i morals.

El procés en el que ens trobem és una crida a la democràcia, a la transparència i a la lliure expressió d’opinió. Una crida que comença des de les persones, des de la seves relacions interpersonals i assumint la pròpia responsabilitat com a ciutadans. Famílies, entorns de treball i espais públics que impulsen un nou civisme sense barreres ni absolutismes, des d’una vessant educativa i amb la perspectiva de pertànyer a un món global. Un món que implica canvis constants, molta flexibilitat i molta força de voluntat. Un món  que malgrat la seva magnitud és molt fràgil i requereix urgentment ser vetllat per tots, per perseverar en el temps.

No és moment de fer aflorar les emocions sinó de asserenar-les i els nombrosos enfocaments dels mitjans de comunicació no ens ho faciliten. Al contrari, la majoria de vegades amb intenció o sense, ens confonen. No hi hauria d’haver cabuda per les represàlies ni tampoc per les contra respostes personals. I davant la impossibilitat de parar aquesta gran bola de neu de grans dimensions cada vegada més notòries, és necessària la justícia. I la justícia no és política. Per tant és contradictori fer política de la justícia. Doncs aquest és un conflicte que implica canvis, un procés en el que tots hi tenim responsabilitat.

A l’espera dels propers esdeveniments, m’imagino una moneda de gran valor ètic i moral. Una cara és representada per la pau, l’altre per la justícia. Ha estat llançada enlaire amb molta força  i en aquests moments es troba suspesa en el temps. Ambdós possibles resultats són vàlids, de la mateixa manera que ambdues cares formen part de la mateixa moneda. La meva mirada està alçada cap al cel i la meva veu, igual com la de milers i milers de ciutadans, vol ser escoltada. Tots tenim una moneda en el nostre interior i és necessari no perdre-la de vista. Doncs crec que la pau i la justícia comença sempre per un mateix.

Post escrit per Carme Rafecas

La meva ciutat

La meva ciutat no és un indret concret ni tampoc una propietat. És la terra que amb coratge vetlla la nostra llibertat. Amb amor fa camí i convoca a la justícia, pronunciant-se si hi te dret, posant distància a la malicia.

La meva ciutat és una convicció plena de camins il·luminats. És lluitadora, viu i conviu, i no li agrada els maldecaps. Si la foscor es fa present fa un alt en el camí, torna a encendre el seu llumí i escolta la seva gent.

La meva ciutat respira pau i de les llàgrimes, en fa colors. Si la busques no la trobes si la sents, fugen les pors. És fèrtil posseïdora de llavors que donen fruits, fidel i percussora de veus que parlen sense crits.

La meva ciutat és emprenedora, mare del seu Patrimoni Cultural. És senzilla i al mateix temps complexa, quan el preu de la llibertat no val. Tots els seus ciutadans se l’estimen i aquest fet, no és casual.

La meva ciutat és el conjunt d’indrets de Catalunya i el seu vehicle, el català. La meva ciutat no és una possessió que es pugui adquirir ni tampoc es deixa comprar. La meva ciutat és un concepte; amor, justícia, pau i llibertat.

Post escrit per Carme Rafecas