Culture of Peace to drive social change

Una moneda de gran valor ètic i moral

Davant la decisiva setmana que es presenta, opino que cada expert s’ha de dedicar a la seva professió sense adoptar criteris d’altres professions que no sigui la pròpia ni postures personals que confonguin l’objectiu fixat. Els polítics han de continuar fent política, els jutges han de continuar exercint la justícia i els ciutadans hem de facilitar el civisme per tal d’abordar entre totes les parts implicades la complexa situació en la que ens trobem. I al marge dels resultats i com si d’un relleu es tractés, cal tenir present que serà necessari continuar participant en la cursa per tal d’assolir els resultats desitjats, probablement possibles en properes generacions.

La cursa esmentada és una cursa de fons, sense fi ni finalistes. Doncs penso que una victòria no es suficientment objectiva per fer possible la pau enmig de la contraposició. El mateix rendiment que se li exigeix a un corredor de fons és el que és necessari mantenir. És un procés de canvi lent que requereix temps, entrenament i constància. Un canvi institucional de comportament que es demana a les Institucions Públiques. Un canvi social que s’ha de reflectir en el comportament dels ciutadans. Igual que una imatge es reflecteix en un mirall, els efectes òptics han de ser similars en fons i forma, amb els mateixos valors ètics i morals.

El procés en el que ens trobem és una crida a la democràcia, a la transparència i a la lliure expressió d’opinió. Una crida que comença des de les persones, des de la seves relacions interpersonals i assumint la pròpia responsabilitat com a ciutadans. Famílies, entorns de treball i espais públics que impulsen un nou civisme sense barreres ni absolutismes, des d’una vessant educativa i amb la perspectiva de pertànyer a un món global. Un món que implica canvis constants, molta flexibilitat i molta força de voluntat. Un món  que malgrat la seva magnitud és molt fràgil i requereix urgentment ser vetllat per tots, per perseverar en el temps.

No és moment de fer aflorar les emocions sinó de asserenar-les i els nombrosos enfocaments dels mitjans de comunicació no ens ho faciliten. Al contrari, la majoria de vegades amb intenció o sense, ens confonen. No hi hauria d’haver cabuda per les represàlies ni tampoc per les contra respostes personals. I davant la impossibilitat de parar aquesta gran bola de neu de grans dimensions cada vegada més notòries, és necessària la justícia. I la justícia no és política. Per tant és contradictori fer política de la justícia. Doncs aquest és un conflicte que implica canvis, un procés en el que tots hi tenim responsabilitat.

A l’espera dels propers esdeveniments, m’imagino una moneda de gran valor ètic i moral. Una cara és representada per la pau, l’altre per la justícia. Ha estat llançada enlaire amb molta força  i en aquests moments es troba suspesa en el temps. Ambdós possibles resultats són vàlids, de la mateixa manera que ambdues cares formen part de la mateixa moneda. La meva mirada està alçada cap al cel i la meva veu, igual com la de milers i milers de ciutadans, vol ser escoltada. Tots tenim una moneda en el nostre interior i és necessari no perdre-la de vista. Doncs crec que la pau i la justícia comença sempre per un mateix.

Post escrit per Carme Rafecas