La meva ciutat no és un indret concret ni tampoc una propietat. És la terra que amb coratge vetlla la nostra llibertat. Amb amor fa camí i convoca a la justícia, pronunciant-se si hi te dret, posant distància a la malicia.

La meva ciutat és una convicció plena de camins il·luminats. És lluitadora, viu i conviu, i no li agrada els maldecaps. Si la foscor es fa present fa un alt en el camí, torna a encendre el seu llumí i escolta la seva gent.

La meva ciutat respira pau i de les llàgrimes, en fa colors. Si la busques no la trobes si la sents, fugen les pors. És fèrtil posseïdora de llavors que donen fruits, fidel i percussora de veus que parlen sense crits.

La meva ciutat és emprenedora, mare del seu Patrimoni Cultural. És senzilla i al mateix temps complexa, quan el preu de la llibertat no val. Tots els seus ciutadans se l’estimen i aquest fet, no és casual.

La meva ciutat és el conjunt d’indrets de Catalunya i el seu vehicle, el català. La meva ciutat no és una possessió que es pugui adquirir ni tampoc es deixa comprar. La meva ciutat és un concepte; amor, justícia, pau i llibertat.

Post escrit per Carme Rafecas.